– Veig que aquí hi ha una fonda interessant- va dir el mosso d’esperons mentre repassava la guia gastronòmica del més famós fabricant de rodes de carro del regne. – I és a prop. Bon ví, excel·lents guisats i carn d’olla… És la “venta” Paco Meralgo.

– Doncs anem cap allá, “pá comer algo” – va resoldre el rei Adolf X “El Tripaire”.

La comitiva reial va arribar fins la “venta, on Paco, el “ventero”, va rebre el monarca amb un gotet de bon vi negre.

Sigueu benvingut, Majestat. Preneu aquest vinet per fer coixí.

Com el vent aixecaba molta pols i les mosques estaven molt pesades, Paco va tapar el got amb una rodanxa de xoriço.

– I aixó? – va preguntar el rei.

– És la tapa- va respondre satisfet el mesoner.

Adolf X “El Tripaire” es va prendre el vi d’un glop i, seguidament, es va endrapar la rodanxa de xoriço.

-Quin vi! Quin xorisset!

I abans de que en Paco es retirés el rei va exclamar: “Paco! Un altre vi! Però, amb tapa! ¿Eh?

A partir d’aquell moment, una reial ordre d’obligat compliment instava totes les “ventas” del regne a servir els gots de vi amb tapa a tots els qui entressin, ja sigués “pá beber algo… O pá comer algo”.